L'escola m'ha rebut amb els braços oberts, i de debò, que és de la millor manera que ho podien fer, perquè ho necessites, ja que esdevenen uns primers moments, que comporten sensacions, emocions, ..., que no són fàcils de pair.
Tot l'equip docent que hi treballa està molt segur del que fa i la motivació no els hi falta, sembla que en tinguin una ampolla plena i en van fent glops. Però pensant-ho bé, potser si que existeix aquesta ampolla, i de ben segur que es va omplint dels petits avenços, dels somriures i de les mirades dels seus alumnes.
Aquesta modalitat d'escoles permeten (entre d'altres moltes coses) la inclusió a l'aula ordinària dels infants.
Ara que l'he tastat me n'adono de la importància d'haver-hi estat alguna vegada, ja que et facilita l'adquisició d'alguns trets característics de la personalitat d'un bon professor, com l'empatia, la plasticitat, el saber acceptar als altres, el saber mirar, el respecte, agafar consciència de la importància de la paraula i el gest, entre d'altres.
La setmana vinent hi aniré algun dia més, i la següent encara no ho sé.
Aprofito per donar les gràcies a les persones que m'han facilitat l'entrada obrint-me la porta. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada