Trobada amb Xavier Melgarejo

El passat dia 15 de novembre em va rebre en Xavier Melgarejo, ex-director de l’escola Claret de Barcelona.
Vaig contactar amb ell per primera vegada fa un any, justament quan em vaig decidir a visitar Finlàndia amb l’objectiu de conèixer el seu sistema educatiu i la seva relació amb la lectura. Cal dir que en Xavier va fer la seva tesi doctoral sobre l’educació a Finlàndia i manté bona relació i contacte, ell és un expert en el tema.
E Xavier, de la mateixa manera que els finlandesos, és una persona molt compromesa amb l’educació, i que ajuda a qualsevol persona que s’hi interessi. És d’agrair.
Bé, la reunió o xerrada que vam tenir va ser molt entranyable, i en Xavier em va explicar com havia fet ell i el seu equip per millorar l’educació a la seva escola. Vam compartir algunes de les experiències que ens van impactar més a tots dos de Finlàndia i del seu compromís educatiu.
També vam parlar dels diferents sistemes educatius actuals i de quins ens afavoreixen més, i també vam comentar la difícil situació que vivim ara mateix. Tot això sense oblidar-nos dels mestres que continuen estirant de la corda (lluitant) i que no abandonen per més traves que els hi posen.
La veritat és que va ser una trobada que no oblidaré mai. En Xavier és una persona amb molt compromís i que emociona i connecta, és un gran mestre, per no dir savi.
En acabar, abans d’acomiadar-nos, em va dir que havia fet bé d’escollir ser mestra perquè és una professió molt maca, en la que pots donar i rebre molt. I que, persones que continuïn lluitant per l’educació en fan falta per fer de relleu de les que ho han donat “tot”.
Des d’aquí vull agrair-li la seva rebuda i la seva lluita inesgotable a favor de l’educació del nostre país. Gràcies!

Segueixo reflexionant...

Taula a una aula de 1r de primària d'una escola de Turku (Finlàndia).
Sempre hi ha moltes taules rodones a totes les escoles per poder-se "reunir".

Ara mateix he estat visualitzant aquest vídeo sobre l'educació a Finlàndia. Després del viatge que vaig fer l'abril passat, encara continuo reflexionant sobre la millora de l'educació del nostre país. Penso que és possible i que no és una utopia, cal posar-se a treballar en el tema. Hi ha idees que les famílies i els mestres podem aplicar a les nostres escoles, és aquest el treball que em refereixo. Si em poso a pensar en moviments i canvis més generals el meu humor canvia, perquè ara mateix és impossible, vivim en un moment en què hi ha molts interessats en que l'educació no evolucioni, sinó tot el contrari (disculpeu-me).
Conec escoles que la unió família-escola és molt forta i tenen bons resultats per tothom (família, infants, mestres, societat), el seu treball camina en un sol destí.
Per altra banda, cal que creiem en els nostres infants perquè això els donarà la seguretat necessària que els portarà a bon port. Nosaltres rondem el 30% de fracàs escolar, quan els finlandesos estan al voltant del 3%. Això no pot ser! Ja sé que les ajudes no arriben i que hi ha molts nens i nenes amb problemes sense el suport necessari per sortir-se'n, però també hem de canviar el nostre pensament.
Moltes vegades ens atrevim a dir, ja a l'etapa infantil, que aquest o aquell infant fracassarà. A Finlàndia això no ho pensa ningú, i us ho puc ben assegurar perquè ho he vist en primera persona. Els pares no tenen aquest neguit, els infants no el pateixen i els mestres tenen una mirada esperançadora.
Ara mateix l'empenta que li podem donar a l'ensenyament només és humà. Us animeu?

Tres Nubes

El passat 11 d'abril vaig estar a una biblioteca de Helsinki explicant el conte d'El peix irisat a pares i infants del grup Tres nubes. El vaig explicar en castellà ja que la intenció de les seves reunions és parlar i comunicar-se en la llengua castellana, amb la intenció de que els seus fills la utilitzin i l'aprenguin.
La veritat, és que els infants a Finlàndia  tenen poques possibilitats de practicar la seva llengua materna o primera fora de l'àmbit familiar. Les llengües més habituals són el finés i l'anglès, i encara que hi ha una escola bilingüe (castellà-finès) a Helsinki, les famílies pateixen per la reducció de contextos on els seus fills la fan servir.
Els estic molt agraïda per haver-me donat l'oportunitat de conèixer la seva realitat, i la seva lluita per la llengua.

De tornada de Finlàndia

Estem de tornada cap a casa. El viatge a Finlàndia ha estat gratificant i divers.

Ara mentre faig temps a l’aeroport fins que surti el nostre vol, aprofito per escriure una mica de la meva experiència.

He visitat una escola i un kindergarten a Helsinki, i també a Turku. A més he aprofitat per travessar algunes biblioteques de les diferents ciutats: Helsinki, Espoo i Turku, i la veritat és que he descobert altres maneres de donar-li sentit a la lectura. Les biblioteques són alguna cosa més que llibres i donen serveis que subtilment incentiven el plaer per la lectura.

Avui he estat una estona a la biblioteca de Turku i m’ha sorprès la quantitat de gent que llegia llibres per autèntic gaudi. La calidesa i comoditat, acompanyats d’un disseny finés autèntic són claus per aconseguir-ho.

Les escoles s’adapten professionalment, comptant amb els recursos específics a les necessitats dels seus infants. Els mestres són persones reconegudes que es senten segures i satisfetes del seu treball. Ho transmeten. Els equips de mestres es respecten i cada persona integrant té llibertat en el seu treball. Algunes escoles són com estar a casa.

En quan al sistema, abans d'anar-hi algunes persones em deien que era molt difícil implantar-lo al nostre país, i és evident que sí. Hi ha molts aspectes que són diferents, un d’ells el clima. Però ara que he fet la visita penso que sí que podem fer molt. No és tan complicat, només cal tenir ganes i creure en el millor que tenim: els nostres infants. Potser si el nostre govern ho entengués, organitzaria i dotaria dels recursos necessaris d’una altra forma, i el sistema educatiu, i d’altres que estan relacionats directament, funcionarien bé.

Com a gairebé mestra, crec que els equips directius tenen molt a fer i que amb ganes es poden buscar estratègies que ajudin a disminuir l’índex tan elevat de fracàs escolar que tenim. No em puc creure que hi hagi tantes famílies preocupades pel fracàs escolar dels seus fills, que no creguin en l’educació  ni en els mestres. No pot ser que molts pares a principi de curs estiguin desitjant que aquell “mestre” no sigui la persona que estigui al costat del seu fill durant un curs o dos, no pot ser.

Els directors haurien de poder sel·leccionar els seus equips de mestres, poder incentivar-los perquè creguin en ells mateixos i en la seva feina, per així poder estimar i acompanyar als seus alumnes. La manera que hi ha de sel·leccionar als mestres ara mateix a l’escola pública ha de canviar, a l’igual que l’avaluació dels estudiants a les universitats de formació de professorat.

Com pot ser que molts joves no tinguin ganes d’aprendre, ni de fer res? Potser la por dels pares i el poc reconeixement dels mestres es veuen reflectits en ells? Pot ser. Hi ha molts factors que hi influeixen. Però el que tinc clar és que tenim moltes coses a fer i que com a equip humà podem fer-les. 

Viatge a Finlàndia

Amb dues companyes hem decidit anar a Finlàndia per visitar algunes escoles i conèixer com treballen. Ens desperta l'interès saber per què el seu fracàs escolar és tan baix.
Xavier Melgarejo ens en parla i presenta el seu estudi al programa Singulars del canal 33.