Sant Jordi al Guinovart

El dia de Sant Jordi vaig estar a l'escola Josep Guinovart de Castelldefels. Durant el dia es van organitzar activitats pels nens i a la tarda, a les 16.30 l'AMPA va organitzar jocs i una taula amb berenar.
Cal dir que l'AMPA d'aquesta escola és molt activa i participativa, i l'equip directiu la té molt en compte, es donen suport mutu.
A l'entrada de l'escola s'ha pogut veure durant uns dies una exposició de roses i dracs creats per les famílies, la creativitat i l'originalitat hi era present.
Per altra banda, el mateix dia de Sant Jordi es va vendre el llibre "Guinovart la meva escola", i les seves autores el van signar. La Dolors Rosas, mestra de l'escola, és la il·lustradora i la Maria Noemí Doce és l'escriptora d'aquesta entranyable història adaptada pels més petits, i que té com a principal propòsit la defensa de l'escola pública, i en concret la del Guinovart. Famílies i mestres han lluitat per dir NO al tancament del pròxim curs de P3, per convertir l'escola únicament en institut. Si voleu veure la participació de l'AMPA als matins de TV3 per denunciar la situació cliqueu aquí.

La Dolors signant el llibre als seus alumnes.

Trobada amb Xavier Melgarejo

El passat dia 15 de novembre em va rebre en Xavier Melgarejo, ex-director de l’escola Claret de Barcelona.
Vaig contactar amb ell per primera vegada fa un any, justament quan em vaig decidir a visitar Finlàndia amb l’objectiu de conèixer el seu sistema educatiu i la seva relació amb la lectura. Cal dir que en Xavier va fer la seva tesi doctoral sobre l’educació a Finlàndia i manté bona relació i contacte, ell és un expert en el tema.
E Xavier, de la mateixa manera que els finlandesos, és una persona molt compromesa amb l’educació, i que ajuda a qualsevol persona que s’hi interessi. És d’agrair.
Bé, la reunió o xerrada que vam tenir va ser molt entranyable, i en Xavier em va explicar com havia fet ell i el seu equip per millorar l’educació a la seva escola. Vam compartir algunes de les experiències que ens van impactar més a tots dos de Finlàndia i del seu compromís educatiu.
També vam parlar dels diferents sistemes educatius actuals i de quins ens afavoreixen més, i també vam comentar la difícil situació que vivim ara mateix. Tot això sense oblidar-nos dels mestres que continuen estirant de la corda (lluitant) i que no abandonen per més traves que els hi posen.
La veritat és que va ser una trobada que no oblidaré mai. En Xavier és una persona amb molt compromís i que emociona i connecta, és un gran mestre, per no dir savi.
En acabar, abans d’acomiadar-nos, em va dir que havia fet bé d’escollir ser mestra perquè és una professió molt maca, en la que pots donar i rebre molt. I que, persones que continuïn lluitant per l’educació en fan falta per fer de relleu de les que ho han donat “tot”.
Des d’aquí vull agrair-li la seva rebuda i la seva lluita inesgotable a favor de l’educació del nostre país. Gràcies!

L'Anna Vives una de les catalanes de l'any

El dimarts a la nit vaig estar veient el programa de l'elecció del català de l'any, i l'Anna Vives va ser una de les finalistes. Volia felicitar-la perquè el disseny de la seva tipografia és molt encertada i segur que li ha costat molts esforços.
Des de la meva professió de  dissenyadora gràfica mai m'hagués plantejat crear una tipografia, perquè penso que és una tasca molt difícil.
L'Anna treballa a l'empresa de la família des de fa un temps, després d'alguna no molt bona experiència en altres àmbits laborals. Ella és l'exemple de que amb el recolzament dels companys i el reconeixement necessari es pot aconseguir fer allò que desitgem, i d'aquesta manera les persones aconseguim la motivació necessària que ens ajuda a ser feliços a tots.
El dia de l'elecció, l'Anna irradiava felicitat i això és el més important perquè és el que dóna sentit a la vida.
A l'Anna i a les persones que l'envolten: Moltes felicitats!

Del futbol al món

No volia anar-me’n a dormir sense parlar de la feina real d’inclusió que fa l’Escola de futbol sala de Castelldefels, presidida per Juanjo Capdevila i amb un gran equip al darrere.

Avui l’opinió d’un pare m’ha conmogut, perquè no hi ha res més satisfactori per a qualsevol pare que el seu fill sigui acceptat pels altres, i trobar recolçament en la difícil tasca educativa.

Fa vora un any que conec a aquesta escola per raons personals, i el primer dia que vaig veure els nens entrenar vaig adonar-me’n que hi havia un equip amb dificultats motòriques, com pot ser la paràlisi, i em vaig emocionar.

També estan inclosos dins d’altres equips a altres nens amb altres dificultats, tot dins d’una normalitat aparent.

Ells fan normal el que per a molts no ho és, encara que la paraula normal és molt qüestionable com ens diu Alexandre Jollien (afectat per una paràlisi cerebral) en el seu llibre “Elogi a la feblesa”.És una paraula perillosa.

 He vist com escoles de futbol rebutjen a nens amb 4 anys (d’aquells que la majoria diria normals), simplement perquè no els agraden. És trist, sobretot pel nen. És denunciable, sí segur. És decepcionant, pels pares. Segurament no creuen en el present, ni es volen sorprendre en el futur.

Hem d’aprendre d’aquesta manera de fer amb oportunitats i acompanyar als infants de l’Escola de futbol sala de Castelldefels,  per a aconseguir un món amb oportunitats per a tothom.

L'educació especial i la inclusió a l'aula

Aquesta setmana he estat per primera vegada a una escola d'educació especial. Aquesta és una experiència que em fa madurar com a persona i en els meus estudis.
L'escola m'ha rebut amb els braços oberts, i de debò, que és de la millor manera que ho podien fer, perquè ho necessites, ja que esdevenen uns primers moments, que comporten sensacions, emocions, ..., que no són fàcils de pair.
Tot l'equip docent que hi treballa està molt segur del que fa i la motivació no els hi falta, sembla que en tinguin una ampolla plena i en van fent glops. Però pensant-ho bé, potser si que existeix aquesta ampolla, i de ben segur que es va omplint dels petits avenços, dels somriures i de les mirades dels seus alumnes.
Aquesta modalitat d'escoles permeten (entre d'altres moltes coses) la inclusió a l'aula ordinària dels infants.
Ara que l'he tastat me n'adono de la importància d'haver-hi estat alguna vegada, ja que et facilita l'adquisició d'alguns trets característics de la personalitat d'un bon professor, com l'empatia, la plasticitat, el saber acceptar als altres, el saber mirar, el respecte, agafar consciència de la importància de la paraula i el gest, entre d'altres.
La setmana vinent hi aniré algun dia més, i la següent encara no ho sé.
Aprofito per donar les gràcies a les persones que m'han facilitat l'entrada obrint-me la porta. Gràcies!

Bon Nadal!

Us desitjo unes Bones Festes i Feliç Any Nou, des del nostre pessebre.

Autisme

Aquest vídeo mostra d'una forma molt entenedora alguns trets molt característics de l'autisme. Alguns d'ells recorden actituds típiques de molts infants (d'1 a 3 anys) sense autisme.

Societat, cultura i valors

Bé, gairebé al final d'aquest semestre, estic valorant la utilitat del mateix.
Ha passat molt ràpid, però m'ha fet canviar en la manera d'analitzar el món i de veure la realitat més propera.
Potser, si haig de triar el que més m'ha sobtat és el terme "interculturalitat". És imprescindible per l'educació al nostre país. Fa falta difondre'l per tot arreu, perquè sinó la convivència a la nostra societat serà impossible. La paraula respecte també és imprescindible.
Tothom tenim dret a viure amb dignitat i a ésser respectats pels altres, encara que és un pensament utòpic, però molt necessari entre els mestres.
Defenso l'educació a l'escola amb igualtat, sense classes, sense diferències entre intel·ligències, sense nivells econòmics,... És la manera de que els futurs membres adults de la nostra societat tinguin valors i puguin conviure entre ells.
Seria ideal, és impossible, però la nostra tasca taca en les vides, deixa constància i és per això que ho hem d'intentar, per fer la nostra aportació encara que sigui minúscula.

Ametlles garrapinyades

Les ametlles garapinyades les podeu fer de la següent manera:

Utensilis,
1 cassola de fang
1 cullera de fusta

Ingredients,
Ametlles crues amb pell (sense closca)
Sucre
Aigua
(Si voleu podeu posar una mica d'anís)
La mesura dels tres ingredients ha de ser la mateixa. Podeu agafar un got de 250 ml aprox. per fer les mesures.

Procediment,
Introduir tots tres ingredients a la cassola alhora, i coure a foc lent. Remenar amb la cullera contínuament.
Poc a poc l'aigua s'anirà evaporant i el sucre anirà prenent força. No deixeu de remenar.
El sucre s'anirà desfent i enganxant a les ametlles. Les podeu deixar al punt que més us agradi, però no convé que es desfaci molt, perquè es pot cremar i donar-li un gust amarg.
Quan les tingueu llestes cal que les tragueu de la cassola i les poseu sobre un paper de plata.
Deixeu-les arrofredar i, ja les podeu tastar!

Arena en los bolsillos

En procés....

Circ Cric

El Circ Cric ens presenta un circ diferent. La senyora Tic Tac emociona amb les seves paraules i arriba a tothom, els nens es queden bocavadats mirant-la.
Estic convençuda que moltes paraules de les que diu els infants no les entenen, però el to de veu amb les que les diu fa, que els nens elaborin la seva pròpia emoció.
I m'encanten les pallassades de Tortell Poltrona!

Racó de contes

A partir de les reflexions interiors que he tingut, amb les explicacions de contes als diferents seminaris m'ha sorgit una idea: "El racó de contes". Un espai dins la classe, prou profitós per treballar la imaginació i l'explicació de contes dins l'aula. Es tractaria de tenir un "sac" decorat o amb alguna roba especial, per exemple de vellut, on dins hi posem elements típics d'alguns contes o d'altres.
Aquest espai el podríem utilitzar de tant en tant, com a recompensa d'un bon dia. Un nen seria l'encarregat d'extraure a l'atzar un element del "sac" i a partir d'aquí explicaríem el conte relacionat amb l'objecte.

Taller de titelles

Aquest cap de setmana vam preparar el "Weekend" de la Núria. És un espai on cada nen explica el seu cap de setmana. Normalment les famílies preparen alguna activitat per gaudir-la conjuntament, i el dilluns els nens porten les seves vivències de manera gràfica a l'aula, on ho exposen.
Nosaltres vam decidir fabricar unes titelles a casa.


En primer lloc vam comprar la roba, la massa per modelar i una barra cilíndrica de fusta.





Quan vam tenir tots els elements vam començar a fer els caps de les titelles i els hi vam clavar els pals. Llavors, els vam deixar assecar fins el dia següent. Seguidament ens vam posar a fer els vestits.
















El domenge, les vam pintar amb acrílics i retoladors especials. També els hi vam posar els vestits i els cabells.



I aquí, teniu el resultat: La princesa Papallona, el príncep del castell, la fada de les neus i la bareta màgica. Què boniques!