Divendres passat vam estar a Can Coll, el centre d'educació ambiental del Parc de Collserola. La sortida era una proposta de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Socials de tercer curs, i hi vam anar dos grups.
L'equip humà que hi treballa ens va rebre molt bé i durant tot el matí ens va explicar i ensenyar algunes de les activitats educatives que ofereixen. Van sorgir paraules com globalització, experimentar, observar, propostes actives, respecte, actituds, racons, ...
Les propostes que ens van ensenyar són Experimentem la granja, Experimentem fent art al bosc, Cuidem la Terra, Cuidem Collserola i El bosc de Collserola. Totes elles són molt interessants i veient el programa que ens van donar són molt variades en quan a edat i temàtica. També ofereixen una proposta per educació especial. A part de les propostes del programa, penso que si alguna escola, centre educatiu o altre, necessita alguna proposta a mida també crec que seria possible, o almenys aquesta és la idea que vaig percebre.
Voldria destacar que va quedar molt clar que els mestres que van amb els seus alumnes a Can Coll, tenen un paper actiu en tot moment i que han d'anar a visitar el centre abans d'anar amb els seus alumnes, per intercanviar idees i conèixer el lloc.
En general, em va semblar una proposta educativa per tenir en compte alhora de ser mestre, sobretot per l'àrea metropolitana de Barcelona i també per Sant Cugat i Cerdanyola. Personalment em vaig sentir molt bé, fins i tot semblava increïble poder estar a la muntanya i tan a prop de Barcelona.
Per finalitzar, m'agradaria dir que aquest tipus de sortides a la universitat s'agraeixen, ja que faciliten les relacions entre els companys i es comprometen amb l'aprenentatge significatiu que tant em parlat a psicologia.
Personalment em vaig sentir molt bé i em vaig adonar una vegada més, d'altres sortides professionals que poden ser molt gratificants.
Podeu veure un petit vídeo que recull les imatges del dia.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Didàctica de les ciències socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Didàctica de les ciències socials. Mostrar tots els missatges
dijous, 8 de desembre del 2011
dilluns, 14 de novembre del 2011
Visita amb els infants al Parc
Avui he estat al Parc Arqueològic veient una visita d'infants de P5 de l'escola Marta Mata de Viladecans.
Les guies de l'exposició introdueixen el tema a partir d'una història i uns protagonistes: en Roc i la Mina. Són uns titelles que acompanyen als nens en l'endinsament a la reproducció de la mina. Ja a l'interior, amb el casc posat, la guia els explica com els homes del Neolític excavaven la mina i com trobaven la variscita.
Després, ja a l'exterior els infants juguen a ser caçadors, pastors, cuiners i agricultors de l'època, i a fer una cabana. Ho fan utilitzant el seu cos i unes joguines petites que ajuden a identificar-se amb el personatge que han de representar.
A continuació els nens han anat a una sala-taller per fer una mena de recipient amb fang. Ha sigut una activitat molt dirigida, en la que els nens no han estat tan motivats com en les anteriors.
El moment més emocionant ha sigut quan han entrat a la mina mig a les fosques.
Les guies de l'exposició introdueixen el tema a partir d'una història i uns protagonistes: en Roc i la Mina. Són uns titelles que acompanyen als nens en l'endinsament a la reproducció de la mina. Ja a l'interior, amb el casc posat, la guia els explica com els homes del Neolític excavaven la mina i com trobaven la variscita.
Després, ja a l'exterior els infants juguen a ser caçadors, pastors, cuiners i agricultors de l'època, i a fer una cabana. Ho fan utilitzant el seu cos i unes joguines petites que ajuden a identificar-se amb el personatge que han de representar.
A continuació els nens han anat a una sala-taller per fer una mena de recipient amb fang. Ha sigut una activitat molt dirigida, en la que els nens no han estat tan motivats com en les anteriors.
El moment més emocionant ha sigut quan han entrat a la mina mig a les fosques.
dijous, 10 de novembre del 2011
La meva primera experiència a les Mines
Així era com coneixíem fa uns divuit anys les Mines de Gavà, però encara recordo quan caminava per aquelles petites muntanyes quan anava de l'escola cap a casa amb els veïns, quan encara ningú havia descobert res.
Un bon dia arrel d'unes obres van començar a descobrir el que ara és el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.
Els veïns en parlaven, i alguns deien, "si que n'hi ha de mines, quan van construir els nostres pisos, els constructors deien que tot el ciment s'enfonsava com si la terra se l'empassés" Fins i tot, semblava com si patissin per la seguretat de les seves vivendes.
Bé, una vegada van tenir la descoberta mig enllestida, van organitzar visites. Les meves amigues i jo vam decidir demanar dia i hora per visitar-les, hi havia qui no s'atrevia per qüestió de claustrofòbia. Les instal·lacions eren molt simples, només hi havia una mena de carpa i poca cosa més. El més interessant era la visita.
El dia que hi vam anar ens vam posar una granota i un casc amb llanterna. Érem un grup de dotze persones aproximadament i després de les indicacions ens vàrem endinsar. En alguns moments havies de passar reptant perquè no hi cabies. Una gran experiència irrepetible, ja que aquest tipus de visites actualment estan prohibides per tothom, només alguns arqueòlegs experts amb autoritzacions amb molt de pes hi poden entrar.
Un bon dia arrel d'unes obres van començar a descobrir el que ara és el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.
Els veïns en parlaven, i alguns deien, "si que n'hi ha de mines, quan van construir els nostres pisos, els constructors deien que tot el ciment s'enfonsava com si la terra se l'empassés" Fins i tot, semblava com si patissin per la seguretat de les seves vivendes.
Bé, una vegada van tenir la descoberta mig enllestida, van organitzar visites. Les meves amigues i jo vam decidir demanar dia i hora per visitar-les, hi havia qui no s'atrevia per qüestió de claustrofòbia. Les instal·lacions eren molt simples, només hi havia una mena de carpa i poca cosa més. El més interessant era la visita.
El dia que hi vam anar ens vam posar una granota i un casc amb llanterna. Érem un grup de dotze persones aproximadament i després de les indicacions ens vàrem endinsar. En alguns moments havies de passar reptant perquè no hi cabies. Una gran experiència irrepetible, ja que aquest tipus de visites actualment estan prohibides per tothom, només alguns arqueòlegs experts amb autoritzacions amb molt de pes hi poden entrar.
Petició de visita
Dins del programa de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Socials, s'ha previst un treball de recerca en relació a les diferents activitats que es fan al nostre poble. De totes n'hem de triar una i investigar de què tracta, com es desenvolupa i fer-ne un anàlisi i valoració.
A Gavà, el meu poble, hi ha el Parc Arqueològic Mines de Gavà, que ja fa temps que funciona. Al principi constava d'unes instal·lacions molt simples, encara que la visita era del tot emocionant. A mida que van passar uns anys es va decidir de fer-ne un edifici, que inclogués unes instal·lacions més específiques, que donessin cabuda a més gent, ja que el descobriment ho mereixia.
Per raons laborals i personals, conec a la seva directora, la Mònica Borrell i vaig decidir posar-me en contacte amb ella per demanar-li una entrevista i una visita que coincidís amb una escola d'infantil.
No ha hagut cap problema i dilluns dia 14 de novembre hi aniré, amb el propòsit de fer-li una entrevista i conèixer des d'un punt de vista més didàctic les instal·lacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


