Moments d'escriptura

Puc dir que gaudeixo observant com els infants comencen a fer els seus primers gargots i com a poc a poc van definint els seus traços. Per a mi, són primers signes d'escriptura a través dels quals els infants s'expressen, i deixen petjada de la seva existència, o no és aquesta una de les funcions de l'escriptura?
En realitat, sembla gairebé un procés natural, però no ho és del tot. En aquestes fotografies (fetes per mi mateixa) es veu com un nen de tres anys utilitza uns pals per escriure la grafia "F". No era la primera vegada que observava com feia servir elements naturals per escriure, i ho fa en qualsevol ocasió. Es veu que té una gran motivació per les lletres, perquè aquests eren moments d'esbarjo, fabulós oi? Cal dir per això que hi deu haver algú que la motivat a que sigui possible, com els mestres, els pares, germans, etc.
Hi ha pedagogs, metodologies, escoles Waldorf, escoles d'altres països, ..., que estan totalment en contra de motivar als infants d'aquestes edats a què escriguin per exemple el seu nom. Tampoc els hi prohibiran si per iniciativa pròpia escriuen lletres, però segurament que no ho faran. Per altra banda, el que sí que fan és explicar contes als infants, tant als jardins d'infància (si hi van), com les famílies o els "espais familiars". Els nens en aquesta edat juguen moltíssim i les escoles dispossen d'espais i materials adequats perquè s'inicii el joc.
Cada vegada més reflexiono sobre aquest aspecte i em ve una pregunta al cap: Superdotats a infantil i fracassats a l'ESO? Què significa saber "escriure" i "llegir"? Amb la codificació i descodificació no n'hi ha prou, cal anar més enllà. Aquí ho deixo.