L'aula era petita per tots els que érem però es va crear un ambient molt acollidor i proper. També em vaig retrobar amb companyes que em venia de gust.
L'Àsun ens va donar unes preguntes que havíem de respondre de forma individual en un paper i que després havíem de comentar en grups petits, i seguidament en gran grup.
La primera pregunta era perquè havíem escollit els estudis de mestre, i van sortir respostes interessants, com que és una professió per donar i rebre que em va recordar a les paraules del Dr. Francesc Torralba d'una conferència a la que vaig assistir a Blanquerna.
El diàleg va continuar i cap aportació et deixava indiferent. La reflexió sobre la professió de mestre va anar més enllà i vam dir que tothom no serveix, i fins i tot, que les persones més qualificades haurien d'estar a infantil, i fins i tot, algú va dir que potser els catedràtics haurien ser mestres d'infantil, us ho imagineu?
També vam parlar de temes com la remuneració, de l'opinió de pares i altres membres de la societat, i d'una aspecte molt important, almenys jo ho considero així, i és de quins trets personals ha de tenir un bon mestre.
Aquest aspecte no sol avaluar-se a moltes facultats, però és dels més importants. Sense segons quines qualitats com l'empatia, la solidaritat, l'estima, el saber estar, el saber-se fer respectar, creure en un mateix i en els altres, ...,en definitiva com la Jéssica va dir, ser mestre és ser un bon exemple i ha de saber mirar cap endins i cap enfora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada