El aula al milímetro

Així algú ho va dir quan intercanviàvem les nostres experiències infantils i així també era l'aula de la Carme per als nens d'un any de la llar d'infants on vaig fer les pràctiques el curs passat. Era diferent a la resta de la mateixa escola.
Tots recordàvem les nostres experiències i ens evocaven emocions diferents per cadascú. Hi havia qui parlava meravelles i qui tot el contrari.
A mi personalment em venien records relacionats am les pràctiques i amb els meus fills, com per exemple el conte que vaig explicar a l'aula de P3 de la meva filla, i l'experiència dels experts, quan una companya ens deia com recordava al seu pare quan va anar a la seva classe a fer pa.
També vaig recordar alguna de negativa, i també vaig veure la diferència de les experiències dels companys i les meves, per la diferència d'edat. Quan jo era petita era impensable que un pare s'atansés a la classe del seu fill per fer una activitat, és per això que les relaciono com a mare.
També recordo que una companya va comentar que la van canviar d'escola i va veure que n'hi havien d'altres tipus, que donaven possibilitats per a tots, també em va fer pensar en els diferents tipus d'escoles.
El que és clar és que tots les recordàvem i que havien deixat petjada a les nostres vides. Però ara podem pensar, i ara què fem amb tot allò? Quina utilitat li podem donar?