Moltes vegades em qüestiono la diferència entre escoles, instituts, universitats, i també entre professors i professores buscant respostes als meus interrogants. Sovint veus a estudiants (de totes les edats) més o menys motivats, però em sobta com n'hi ha que no ho estan gens, i em pregunto: Com pot ser? Per què? Segurament molts em diríeu, no és tan difícil la resposta. Sí, és veritat, però el realment complicat és trobar la solució.
Els factors que hi influeixen són molts i a vegades l'organisme que hi ha al darrere consta de moltes peces que es mouen en el sentit equivocat.
A l'ensenyament hi cal una certa màgia, inspiració que cal servir i els xefs no sempre saben la recepta, perquè no existeix una de fixa, sinó que cal dissenyar-la pel moment específic. No dic que sigui fàcil, però s'ha de fer l'impossible per trobar els ingredients, i no tothom hi està disposat o compromès amb la tasca.
Els estudiants també han de complir amb les seves obligacions, encara que sinó reben la màgia (per dir-ho d'alguna manera) és difícil que es comprometin.
Potser als estudis universitaris de mestre caldria assignatures que t'ajudessin a despertar la creativitat que necessites, la intuïció també, de manera que la tasca docent emprengués un nou camí. Hi encara m'agradaria demanar més, i és que en totes les matèries hi existís aquest sentit de l'ensenyament correspost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada