La classe d'avui a destacat per les gravacions de l'Eli del seu entorn sonor a casa i en el seu camí cap a la universitat. També ens ha mostrat un entorn sonor d'un concert i el silenci necessari entre peça i peça per no desconcentrar al director i als músics.
Jo també he exposat el meu entorn sonor. N'he descrit dos: Un dia al bosc en família buscant bolets en plena tardor i la meu entorn sonor com a mare.
En el primer, vaig fer sentir la tardor als meus fills: el so de com cauen les fulles dels arbres, unes motos que van passar un parell de vegades...
El segon entorn, és la capacitat que he desenvolupat per conèixer el moviment dels meus fills per casa, mentre estic a una altra banda de la mateixa. El silenci pot significar "risc", i llavors vaig a veure què fan sense destorbar-los, per no interrompir la seva concentració.
Frase: El so és vida (Eli)
També vam parlar de la pel·lícula de Billy Eliot, de les diferències de gènere i de sexe... i quan vaig sortir de la facultat em vaig trobar una mare (suposo) amb les seves tres filles. Caminaven parquing endins davant meu. Una de les nenes portava uniforme, amb faldilla, mitges..., i els llaços de les cues del cabell eren de la mateixa roba que la faldilla. Què en penseu? No és aquest un signe clar que marca la diferència de gènere. Aquella nena no tenia fred amb la faldilla i les mitges? Es podia haver posat els pantalons de l'uniforme de nen, si tenia fred ¿no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada