Segueixo reflexionant...

Taula a una aula de 1r de primària d'una escola de Turku (Finlàndia).
Sempre hi ha moltes taules rodones a totes les escoles per poder-se "reunir".

Ara mateix he estat visualitzant aquest vídeo sobre l'educació a Finlàndia. Després del viatge que vaig fer l'abril passat, encara continuo reflexionant sobre la millora de l'educació del nostre país. Penso que és possible i que no és una utopia, cal posar-se a treballar en el tema. Hi ha idees que les famílies i els mestres podem aplicar a les nostres escoles, és aquest el treball que em refereixo. Si em poso a pensar en moviments i canvis més generals el meu humor canvia, perquè ara mateix és impossible, vivim en un moment en què hi ha molts interessats en que l'educació no evolucioni, sinó tot el contrari (disculpeu-me).
Conec escoles que la unió família-escola és molt forta i tenen bons resultats per tothom (família, infants, mestres, societat), el seu treball camina en un sol destí.
Per altra banda, cal que creiem en els nostres infants perquè això els donarà la seguretat necessària que els portarà a bon port. Nosaltres rondem el 30% de fracàs escolar, quan els finlandesos estan al voltant del 3%. Això no pot ser! Ja sé que les ajudes no arriben i que hi ha molts nens i nenes amb problemes sense el suport necessari per sortir-se'n, però també hem de canviar el nostre pensament.
Moltes vegades ens atrevim a dir, ja a l'etapa infantil, que aquest o aquell infant fracassarà. A Finlàndia això no ho pensa ningú, i us ho puc ben assegurar perquè ho he vist en primera persona. Els pares no tenen aquest neguit, els infants no el pateixen i els mestres tenen una mirada esperançadora.
Ara mateix l'empenta que li podem donar a l'ensenyament només és humà. Us animeu?