Necessitats bàsiques

A la sessió del dimecres dia 6 d'abril del 2011 vam parlar de les necessitats bàsiques dels infants. Va haver una expressió que em va agradar, "tastet d'esmorzar". Molts infants i molts adults aquest àpat, l'esmorzar, no el fem adequat a les nostres necessitats. A vegades el fem fora d'hora o en poca quantitat. Els nens/es haurien de venir esmorzats de casa i a l'escola haurien de menjar alguna cosa, com ara una fruita, un petit entrepà, alguna galeta, però molts d'ells arriben sense haver ingerit res o només algun líquid.
Fa només uns dies, estava a classe amb nens de P4 i al matí vam fer una sessió que exigia una esforç mental superior que altres dies. Vaig observar que molts d'ells no eren capaços de seguir, que les seves mirades es paraven, que semblava que tenien son ... Hem va donar la sensació que necessitaven menjar alguna cosa, perquè la seva ment en deia "prou".
Aquest tema és important tractar-lo amb les famílies, i em de donar la mateixa importància al què, al quan i al com s'esmorza.
Per una altra banda vam parlar de l'aliment emocional, d'aquest menjar hi ha molts infants que no en tasten. Els professors som persones que estem moltes hores amb ells i hauríem de ser molt sensibles per poder adonar-nos d'aquesta mancança. La intel·ligència emocional hauria de ser un requisit imprescindible dels mestres, però malauradament no sempre és així. Seria ideal que davant de certes actuacions dels infants ens plantegéssim el per què, i com poder ajudar-lo, de manera que pogués atorregular-se amb el temps. Moltes vegades el recurs que s'utilitza davant de segons quines actuacions és el càstig, la indiferència, ..., no sé si és degut al no saber que fer, a la por de demanar ajuda, a la pròpia inseguretat, al cansament.
En definitiva, a les universitats del professorat s'educa amb la intel·ligència emocional?