Entorn sonor infantil analitzat per un adult

Moltes vegades he pensat sobre aquest tema, però mai ho he fet per escrit. La veritat, és que no m’he documentat però si que he observat als infants.
L’ésser humà pot escoltar a partir del cinquè mes d’estar al ventre de la mare. Us heu parat ha pensar quin tipus de sons senten i com els senten. Possiblement, déu ser semblant del que escoltem quan posem el cap a dins de l’aigua d’una piscina.
S’han fet estudis amb música clàssica i embarassades. Segons aquests estudis, el nen recorda la música i li transmet tranquil•litat després de néixer. Aquestes serien les primeres audicions. Encara que la tranquil•litat que li pogui transmetre la mare no és superable per res.
Us imagineu l’impacte al néixer, de com sentia i com sent ara. Però, observant als nadons, aquest aspecte no és el que els posa més nerviosos. Per la meva experiència, sembla que escoltin al que tenen més aprop, com si aquest sentit depengués de l’espai que ells reconeixen. El que primer aprenen a reconèixer és la veu de la mare que porten ja uns mesos sentint-la, encara que d’una altra manera. I poc a poc, la veu dels que l’envolten.
A mida que es fan més grans, reconeixen els sons que hi ha dins una habitació o un espai on es troben, però no són capaços de sentir el que passa a l’altra banda d’una pared, excepte que els cridis pel seu nom. Però això seria cap al voltant dels 10 mesos, que ja són capaços de gatejar. Sembla com si la seva atenció fos tan gran per descobrir allò que tenen al voltant, que el que tenen més lluny els passa inadvertit.
Poc a poc van desenvolupant el sentit de l’oïda més espaial. Al voltant dels tres o quatre anys (depèn del nen), prenen consciència que més enllà d’una pared hi ha vida, i reconeixen altre tipus de sons o et pregunten què és.
És un procés lent, perquè han de recordar e identificar quantitat de sons, que pels adults són comuns i els tenim assimilats. Anem creant els diferents entorns sonors, segons l’espai i el moment en el que ens trobem. Però aquesta assimilació ens porta al desinterès i a no ser conscients del que estem escoltant. Només els canvis d’entorn ens permeten estar a l’aguait.
Bé, aquest tema donaria molt a parlar i a analitzar, però de moment aquesta és la meva petita reflexió.